Les dades del quart trimestre del 2022 que ens ha proporcionat l’Enquesta de Població Activa (EPA) per a les comarques castellonenques no ha estat bona. Si bé és cert que per al conjunt del País Valencià sembla que la lectura és positiva, per a nosaltres, el haver perdut 12.900 ocupats en un trimestre, no sembla un bon presagi i que cal estudiar de manera urgent i profunda.
Si estudiem les dades per sectors veiem com és el sector industrial el més afectat amb una pèrdua de 4.400 ocupats, el que explica el 34% del total. En termes anuals, comparant la pèrdua d’ocupació en el sector industrial veiem que tenim 12.600 ocupats menys que el quart trimestre del 2021. Malgrat els ERTO s’està destruint ocupació al sector industrial provincial i podria estar mostrant una reestructuració sectorial del sector tauleller o bé, una crisi provocada per l’increment dels costos energètics o, perquè no, una barreja d’ambdues coses.
No podem afirmar, com fan des del Partit Popular, que l’existència d’una correlació puga ser considerada com una causalitat. El que vull dir és que des del PP s’afirma que la disminució en l’ocupació industrial és conseqüència dels elevats costos energètics i de Pedro Sánchez que no els subvenciona suficientment. Com parlar és gratis sembla que ja està, però cal anar un prou més allà a l’hora de fer un diagnòstic a veure si després malbaratem diners públics en mesures que no són les més adequades.
Des de fa anys, el sector tauleller està vivint una època de fusions i absorcions on han anat desapareixent aquelles pimes familiars i apareixent els grans grups que anem coneixent en l’actualitat. Aquests processos són conseqüència de la pròpia inèrcia del mercat que busca grans organitzacions per aprofitar millor les economies d’escala de les que gaudeix. Com ja vam veure amb el sector bancari, el procés de concentració empresarial comporta la destrucció d’ocupació degut, lògicament, a una reestructuració del sector i cerca de l’eficiència en els costos, que no deixa de ser l’objectiu final. En el sector es presumia que, malgrat l’onada de fusions i adquisicions, no només es mantenia l’ocupació sinó que augmentava lleument. La qüestió a fer-nos era si resultava lògic en termes econòmics aquest fet.
I per què tota aquesta història? Doncs, perquè una empresa no es desfà de la seua força laboral així perquè així, a no ser que ja no li vaja a ser útil definitivament. Sí que és cert que els preus del gas, en una indústria gas-intensiva, tenen un impacte important. Però també ho és que els preus han baixat i que el problema ara és l’estabilitat dels mateixos i la manca de demanda, segons afirmen des del propi sector. Llavors, davant una situació conjuntural no seria recomanable prendre decisions que afecten a l’estructura empresarial, a no ser que estigues adaptant aquesta estructura a una nova realitat.
La nova realitat a la que s’ha d’enfrontar el sector és un mercat internacional on competeixen via preus i han d’aprofitar al màxim les economies d’escala per abaratir la producció el màxim i continuar sent rendibles com ho eren al 2021. A més a més, el sector ha reduir un 55% les seues emissions per al 2030. En els dos casos resulten més profitoses les ajudes directes que els ERTO, ja que els acomiadaments es produirien igual, mentre que amb les subvencions matem dos pardals d’un tir.
El PP continua en la seua estratègia electoralista de moure els carrers per a fer caure el govern, tant central com autonòmic. Als de Más Madrid Valencia i el PSOE valencià els veiem bevent i bufant, mentre que des de Podem s’intenta demanar ajudes condicionades al manteniment dels llocs d’ocupació.
Digueu-me boig, però pense que tot açò del Pacte Verd Europeu i Fons Europeus no és més que una gran subvenció, que costejarem la classe treballadora, per a pagar la reconversió industrial europea de la mateixa manera que ja vàrem pagar els pufos dels sistema financer. El xantatge al que estem sotmesos per les grans corporacions només pot evitar-se amb ambició social i política que treballe per una economia més diversificada, de proximitat, justa i sostenible.
Responsabilidad Económica 